Claus legals de l'acomiadament improcedent i indemnització
L'acomiadament improcedent és el que es produeix sense seguir íntegrament els requisits i els procediments establerts a l'Estatut dels Treballadors. Per tant, pot ser un acomiadament injustificat, o bé un en què no concorren les causes per procedir a l'acomiadament objectiu o bé a l'acomiadament disciplinari.
La qualificació de l'acomiadament com a improcedent correspon al jutge social. Però la mateixa empresa podria reconèixer la improcedència de la seva decisió, ja sigui durant la conciliació o durant el mateix acomiadament.
En aquest cas la persona afectada no podria fer gaire cosa més que acceptar la decisió de l'empresa. Per descomptat, sempre hi ha la impugnació de l'acomiadament, però la declaració d'improcedència suposa una sanció per se. Això implica que l'única resolució “favorable” en cas d'impugnació seria una declaració de nul·litat.
I entre cometes el terme favorable perquè la nul·litat comportaria el reingrés a l'empresa, cosa que probablement suposaria entrar en un ambient tens. A més, les causes de l'acomiadament nul estan taxades, per la qual cosa no seria senzill aconseguir aquesta resolució. I el fet que la decisió extintiva quedés sense efectes suposaria l'obligació de tornar la indemnització.
En resum, quan un acomiadament es considera improcedent sol suposar la fi de la relació laboral. Atès l'incompliment de l'empresa, la persona afectada té dret a la indemnització més gran reconeguda per l'ordenament laboral. Vegem detalladament com funciona aquesta manera d'extingir la relació laboral.
Què és un acomiadament improcedent?
Tot acomiadament és una decisió unilateral de l'empresa per mitjà de la qual s'acaba la relació laboral. Com hem explicat en altres entrades sobre la matèria, l'ordenament laboral protegeix les persones treballadores davant d'aquest tipus de decisions.
En particular, només admet dos tipus d'acomiadament. D'una banda, els que porten causa d'incompliments del contracte, coneguts com a acomiadaments disciplinaris. I per altra banda els que porten causes objectives, coneguts com a acomiadaments objectius. Fora d'aquests supòsits, l'acomiadament no es considera procedent. Això no impedeix a l'empresa trencar el vincle laboral unilateralment. No oblidem que la pròpia Constitució reconeix la llibertat d'empresa, que requereix certes facultats de direcció i control.
Per tant, l'empresa pot extingir la relació laboral, però serà sancionada mitjançant l'obligació de pagar una indemnització especialment elevada.
Quan estem davant d'un acomiadament improcedent?
Tal com comenta Forcam Advocats, estem davant d'un acomiadament improcedent quan no hi concorren causes disciplinàries o objectives per trencar la relació laboral. Però en cas que hi concorrin, l'acomiadament també es considera improcedent si no es compleixen les formalitats requerides a l'Estatut dels Treballadors.
Com a única excepció trobem els supòsits de nul·litat. Es tracta de situacions particularment protegides (com la maternitat o una causa discriminatòria) en què l'acomiadament no se sanciona amb una indemnització elevada, sinó amb la privació d'efectes i la readmissió immediata de la persona afectada. Sobre els supòsits de nul·litat recomanem la lectura del nostre article al voltant de l'acomiadament nul, ja que la seva enumeració excedeix els objectius d'aquesta entrada.
Com es declara la improcedència de l'acomiadament?
Com hem anticipat, la mateixa empresa podria reconèixer que la seva decisió és improcedent. Per això n'hi hauria prou que abonés la indemnització corresponent a aquesta forma d'acomiadament.
Però generalment per aconseguir que l'acomiadament es consideri improcedent, haurem de presentar una demanda d'acomiadament. El procés comú és passar per una etapa de conciliació, que si no té èxit conduirà els tribunals.
A la seu judicial, el jutge analitzarà els arguments de l'empresa i la manera com s'ha dut a terme l'acomiadament. Si els arguments no encaixen en les causes d'acomiadament admeses per l'Estatut dels Treballadors, són falsos o el procés no ha estat el degut, declararà la improcedència de l'acomiadament.
Què passa després de la declaració d'improcedència?
Quan l'acomiadament es declara improcedent, l'empresa ha d'exercir una opció. Triarà entre abonar la indemnització per acomiadament improcedent o readmetre la persona afectada. En el segon cas, li haurà de pagar els salaris de tramitació.
L'empresa disposa d'un termini de cinc dies des de la notificació de la sentència per prendre aquesta decisió. En cas de no pronunciar-se, s'entendrà que readmet la persona acomiadada.
Hi ha una excepció, que es dóna quan l'acomiadament improcedent afecta un representant legal dels treballadors o delegat sindical. En aquest cas correspondrà a la pròpia persona comiat optar entre la indemnització o la readmissió, tenint dret als salaris de tramitació en tot cas.
Quina és la indemnització per acomiadament improcedent?
La indemnització per acomiadament improcedent és la més elevada reconeguda a l'Estatut dels Treballadors. En termes generals equival a 33 dies de salari per any de servei a l'empresa, amb un màxim de 24 mensualitats.
Tot i això, les persones que iniciessin la seva prestació de serveis abans de l'entrada en vigor de la reforma laboral del 2012 tenen dret a una major indemnització. En aquest cas caldrà sumar dos trams:
1.- D'una banda, el temps de treball previ al 12 de febrer de 2012 meritarà una indemnització de 45 dies de salari per any de servei.
2.- A aquesta xifra s'haurà de sumar la que correspongui en termes generals. És a dir, 33 dies de salari per any de servei a partir de la data esmentada.
3.- La suma de totes dues quantitats no podrà excedir les 42 mensualitats.
Com actuar davant d'un acomiadament improcedent?
L'acomiadament només es considera improcedent una vegada és qualificat. Per tant, llevat que la mateixa empresa ho hagi reconegut com a tal, l'única opció és acudir a un advocat laboralista per impugnar-lo. Fins i tot en el cas de reconeixement d'improcedència cal consultar amb un despatx de laboralistes si es considera que l'acomiadament és nul i es vol reingressar a l'empresa.
Contacti amb nosaltres, i els nostres advocats laboralistes estudiaran el seu cas concret. Comptem amb:
Despatx d’advocats a Barcelona
Despatx d’advocats a Madrid
Despatx d’advocats a Reus