Com fer un bon testament a Espanya?
Quin testament és el més comú?
El testament constitueix la voluntat d'una persona sobre com han de repartir-se els seus béns quan mori. El testament obert notarial és el més comú, realitzant davant de notari i recollit en escriptura pública. Des del despatx d'advocats FORCAM ADVOCATS informem i assessorem al testador sobre com pot distribuir els seus béns entre els seus hereus, redactant el seu contingut ajustat a la legalitat vigent. Un cop redactat el testament, el notari s'encarrega de la conservació del testament i de remetre un comunicat informant al Registre d'últimes voluntats.
Entre el model de testament més utilitzat trobem aquell en què cada cònjuge nomena a l'altre cònjuge usufructuari de tots els béns del matrimoni, garantint el dret de residir en l'habitatge familiar mentre visqui, sense que els fills puguin oposar-s'hi. I finalment, quan els dos cònjuges faltin, els fills adquiriran la plena propietat dels béns per parts iguals o com els haguessin repartit els seus pares.
Es pot deixar una herència a qui es vulgui?
El testador no sempre és lliure de deixar el seu patrimoni com vulgui. A Espanya existeix la legítima, figura jurídica que marca els límits del repartiment dels béns als hereus, anomenats legitimaris. Són els descendents de la víctima, i si no, els ascendents. De no haver descendents ni ascendents, el cònjuge vidu.
Què ha de contenir el testament?
En el testament hem de dir a qui volem deixar els nostres béns i com volem repartir-los entre els nostres hereus. No obstant això, no cal concretar quins béns deixem a cada hereu.
És possible que un testador vulgui deixar a una o diverses persones un bé concret, és el que s'anomena llegat.
En el testament també es pot designar a les persones que ens agradaria que fossin els tutors dels nostres fills en cas de mort. A més, és possible incloure altres disposicions, com limitar la data o edat en què un determinat bé passarà a ser propietat d'un hereu.
En què es diferencia una herència d'una donació?
La donació és una transmissió de béns i drets entre vius, és a dir, en vida dels interessats, mentre que les herències són transmissions mortis causa, és a dir, que es realitzen a causa de la mort d'una persona.
És possible desheretar un hereu forçós?
La llei reconeix pocs casos en què es pugui privar un hereu forçós de la seva part d'herència; però, sí que és possible. Ara bé, en el cas que aquest hereu tingui descendents, la seva porció passarà directament a ells a parts iguals.
Haver negat l'aliment i / o haver patit maltractament psíquic o físic són les causes més comuns que permeten a un progenitor poder desheretar un fill. També es pot desheretar un ascendent per haver abandonat, prostituït o corromput als seus fills; per haver perdut la pàtria potestat per sentència, per haver-los negat la seva manutenció, o si un dels pares ha atemptat contra la vida de l'altre. També és possible que un cònjuge desheredi a l'altre per incomplir els deures conjugals, per les causes de privació de la pàtria potestat, per negar els aliments o per haver atemptat contra la vida del testador.
Què passa si NO es fa testament?
Si no hi ha testament, és aplicable l'ordre de prelació que estableix la llei que sigui aplicable, per poder determinar els hereus a qui correspon l'herència.
En el cas que sigui aplicable el Codi Civil, l'ordre és el següent:
1- En el cas que el mort estigués casat i amb fills:
L'herència es divideix entre els fills per parts iguals. Si algun dels fills del testador hagués mort abans que ell, la part d'aquest fill es repartiria a parts iguals entre els seus descendents (néts del testador), i si no tingués fills, l'herència es dividiria entre els seus germans (els altres fills del difunt).
En el cas que el difunt no tingués descendència:
2- Primer heretarien els seus pares per parts iguals o el que d'ells sobrevisqui si un d'ells ha mort. A falta dels pares podrien heretar els altres ascendents. Si el mort estigués casat, el vidu rebria l'usdefruit de la meitat de l'herència.
3- Si no viuen els seus pares ni té altres ascendents, el vidu serà l'únic hereu.
4- Si no tingués ni pares ni cònjuge en el moment de la mort, heretarien per aquest ordre: els seus germans, els fills d'aquests i mancant aquests, els seus oncles, cosins i altres parents col·laterals fins al quart grau.
5- Només si no tingués cap dels parents anteriorment citats, heretaria l'Estat.
Les persones que es considerin hereus hauran d'acudir a un notari competent per fer la declaració d'hereus abintestat.
Es pot renunciar a l'herència?
Si. Per fer-ho cal formalitzar la renúncia en escriptura pública. La renúncia tindrà diferents conseqüències fiscals en funció de si es fa en favor d'una altra persona, o si pura i simplement es renuncia a ella, així com si és abans o després que hagi prescrit l'Impost de Successions.
Si les raons de renunciar a una herència són els deutes del difunt, es pot acceptar l'herència "a benefici d'inventari". En aquest cas, l'hereu només respondrà dels deutes amb el que hereti, i mai amb el seu propi patrimoni; és a dir, els béns particulars de l'hereu no queden ni afectats ni compromesos pels deutes del difunt.
Qui paga els impostos i quant es paga per heretar?
Tots els beneficiats per una herència han de satisfer l'Impost de Successions, impost de competència autonòmica:
1- Del valor dels béns que rep: a major valor de l'heretat més gran és el pagament i viceversa.
2- Del parentiu amb el difunt: com més llunyà sigui el parentiu més elevat és el percentatge del pagament i viceversa (encara que hi ha un mínim exempt).
3- La successió hereditària en l'habitatge habitual o en el negoci o activitat empresarial del difunt sol comportar una reducció de l'impost.
Contacti amb nosaltres, i els nostres advocats especialistes en dret de successions estudiaran el seu cas concret.
A Forcam Advocats disposem d'oficines a Barcelona, Madrid i Reus.