Forcam Advocats > Conveni Regulador Que No Hauries De Passar Per Alt
Conveni Regulador: Què no hauries de passar per alt.
Família
Hi ha tres punts que no haurien de passar mai per alt en un conveni regulador, i que són els següents:
1. Deixar molt clar tot el que sinclou dintre de l'import referent a la pensió daliments i tot el que són despeses extraordinàries, i que per tant, no es consideren incloses dintre del primer apartat.
En una bona redacció d'un conveni regulador, haurien d'aparèixer quines partides assignem a despeses mèdiques potestatives, com ara l'ús d'ulleres i/o lents de contacte, la necessitat d'un tractament dental amb ortodòncia, quines activitats es consideren activitats extraescolars, etc.
Per tant, és molt important que la redacció del conveni regulador sigui clara i no ocasioni dubtes en relació amb la seva aplicació. Es tracta de determinar què considerem despeses extraordinàries, en quina proporció s'abonaran per cadascun dels progenitors, per exemple, si els llibres i el material escolar seran considerats com a despesa extraordinària o, si no és així, si es pagaran al cinquanta per cent per cada progenitor, o en una altra proporció.
És molt important definir la proporció, ja que es pot arribar a pactes en què aquestes no siguin del 50% del pagament de les despeses extraordinàries, sinó que aquestes vagin associades al percentatge pactat per les parts, per exemple, un 40% vs 60 %.
En el supòsit que no s'especifiqui res, els llibres i el material escolar s'entenen inclosos en l'import fixat com a pensió d'aliments. Amb això, concretar una determinada pensió d'aliments, pot ajudar a no tenir disputes futures respecte a les despeses imprevistes o l'objecte de les quals no s'hagi regulat. Per això és important definir una bona estratègia de negociació i/o de defensa judicial davant la reclamació de la pensió d'aliments a l'hora de divorciar-se.
2. Establir en el conveni, que si en un termini de temps estipulat el cònjuge adjudicatari de la plena propietat de l'immoble no ha alliberat el préstec hipotecari a la seva exparella, aquesta tornarà a ser propietària de l'immoble.
No es pot perdre de vista, que encara que es determini en el conveni regulador de divorci que el cònjuge que s'adjudiqui la propietat es farà càrrec del préstec hipotecari i passarà a ser el propietari de l'immoble, no oblidem que el que serà decisiu per al banc, serà el plasmat en el contracte de préstec hipotecari.
Per això, i davant la dificultat que molts bancs ofereixen a l'hora de subrogar una hipoteca o a l'hora de cedir un crèdit, és important estipular mitjançant contracte privat, a què pactes patrimonials arriben els membres de la parella. Ja que pot passar que el veritable titular de la hipoteca, no sigui la mateixa persona que efectivament fa els pagaments.
Per aquest motiu, i des d'un punt de vista de seguretat jurídica, és recomanable consultar-ho amb un despatx d'advocats especialista en divorcis, per poder prevenir sobre l'adopció dels pactes assolits i sobre les obligacions patrimonials a les quals s'ha arribat.
Per exemple, estipulant pactes privats de cessió de la propietat o pactes en què s'estipula un termini màxim de temps en el qual pot residir un dels membres de la parella a l'habitatge familiar. Ja que molts cops, pot passar que una de les parts hagi d'abonar les quotes hipotecàries, fins i tot sent titular del bé, però en canvi no pugui viure-hi, i hagi de buscar-se una nova llar de lloguer o mitjançant compra, d'un nou habitatge.
3. Resoldre tot allò relatiu al repartiment del mobiliari i l'aixovar domèstic per part de qui hagi d'abandonar el que hagi estat habitatge familiar.
L'ideal seria que si es pretén abandonar l'habitatge, abans de formalitzar el divorci es realitzi un inventari mitjançant acta notarial, dels béns existents i que es consideren propietat del cònjuge que abandona l'immoble. En un altre cas s'hauria de deixar clar al conveni quins són aquests béns, fent constar amb claredat que quedarà pendent que passin a retirar-los el dia que les parts acordin. Ja que sinó s'estipula el contrari, es pot entendre que tots els béns mobles que constitueixen l'aixovar de la vivenda pertanyin per parts iguals a tots dos membres.
Aquest cas concret, es dóna amb relativa freqüència en parelles o matrimonis en què cadascun ha aportat uns determinats béns a l'habitatge. Per exemple, una part aporta els mobles i l'altra part els electrodomèstics, de manera que es dilueixen els béns aportats per tots dos quan comencen la relació sentimental, però en canvi, en cessar la relació pot produir-se un gran desequilibri, ja que estem parlant de quantitats econòmiques importants.
Amb això, és aconsellable que aquests pagaments i aportacions s'efectuïn des de comptes bancaris personals i no des de comptes bancaris comuns o indistints, ja que posteriorment la càrrega de la prova serà molt més complexa. També pot ser útil, que cada part guardi els imports mitjançant factura o justificant bancari de les despeses de gran importància efectuades al domicili familiar. Ja que en cas de ruptura, serà molt més fàcil poder justificar les diferents partides cap a l'altra part en un procés de negociació mitjançant advocat o mitjançant un procediment judicial.
Aquests tres aspectes són requisits bàsics que s'han de tenir en compte en tot conveni regulador, del contrari es poden derivar greus conseqüències en el futur.
1. Deixar molt clar tot el que sinclou dintre de l'import referent a la pensió daliments i tot el que són despeses extraordinàries, i que per tant, no es consideren incloses dintre del primer apartat.
En una bona redacció d'un conveni regulador, haurien d'aparèixer quines partides assignem a despeses mèdiques potestatives, com ara l'ús d'ulleres i/o lents de contacte, la necessitat d'un tractament dental amb ortodòncia, quines activitats es consideren activitats extraescolars, etc.
Per tant, és molt important que la redacció del conveni regulador sigui clara i no ocasioni dubtes en relació amb la seva aplicació. Es tracta de determinar què considerem despeses extraordinàries, en quina proporció s'abonaran per cadascun dels progenitors, per exemple, si els llibres i el material escolar seran considerats com a despesa extraordinària o, si no és així, si es pagaran al cinquanta per cent per cada progenitor, o en una altra proporció.
És molt important definir la proporció, ja que es pot arribar a pactes en què aquestes no siguin del 50% del pagament de les despeses extraordinàries, sinó que aquestes vagin associades al percentatge pactat per les parts, per exemple, un 40% vs 60 %.
En el supòsit que no s'especifiqui res, els llibres i el material escolar s'entenen inclosos en l'import fixat com a pensió d'aliments. Amb això, concretar una determinada pensió d'aliments, pot ajudar a no tenir disputes futures respecte a les despeses imprevistes o l'objecte de les quals no s'hagi regulat. Per això és important definir una bona estratègia de negociació i/o de defensa judicial davant la reclamació de la pensió d'aliments a l'hora de divorciar-se.
2. Establir en el conveni, que si en un termini de temps estipulat el cònjuge adjudicatari de la plena propietat de l'immoble no ha alliberat el préstec hipotecari a la seva exparella, aquesta tornarà a ser propietària de l'immoble.
No es pot perdre de vista, que encara que es determini en el conveni regulador de divorci que el cònjuge que s'adjudiqui la propietat es farà càrrec del préstec hipotecari i passarà a ser el propietari de l'immoble, no oblidem que el que serà decisiu per al banc, serà el plasmat en el contracte de préstec hipotecari.
Per això, i davant la dificultat que molts bancs ofereixen a l'hora de subrogar una hipoteca o a l'hora de cedir un crèdit, és important estipular mitjançant contracte privat, a què pactes patrimonials arriben els membres de la parella. Ja que pot passar que el veritable titular de la hipoteca, no sigui la mateixa persona que efectivament fa els pagaments.
Per aquest motiu, i des d'un punt de vista de seguretat jurídica, és recomanable consultar-ho amb un despatx d'advocats especialista en divorcis, per poder prevenir sobre l'adopció dels pactes assolits i sobre les obligacions patrimonials a les quals s'ha arribat.
Per exemple, estipulant pactes privats de cessió de la propietat o pactes en què s'estipula un termini màxim de temps en el qual pot residir un dels membres de la parella a l'habitatge familiar. Ja que molts cops, pot passar que una de les parts hagi d'abonar les quotes hipotecàries, fins i tot sent titular del bé, però en canvi no pugui viure-hi, i hagi de buscar-se una nova llar de lloguer o mitjançant compra, d'un nou habitatge.
3. Resoldre tot allò relatiu al repartiment del mobiliari i l'aixovar domèstic per part de qui hagi d'abandonar el que hagi estat habitatge familiar.
L'ideal seria que si es pretén abandonar l'habitatge, abans de formalitzar el divorci es realitzi un inventari mitjançant acta notarial, dels béns existents i que es consideren propietat del cònjuge que abandona l'immoble. En un altre cas s'hauria de deixar clar al conveni quins són aquests béns, fent constar amb claredat que quedarà pendent que passin a retirar-los el dia que les parts acordin. Ja que sinó s'estipula el contrari, es pot entendre que tots els béns mobles que constitueixen l'aixovar de la vivenda pertanyin per parts iguals a tots dos membres.
Aquest cas concret, es dóna amb relativa freqüència en parelles o matrimonis en què cadascun ha aportat uns determinats béns a l'habitatge. Per exemple, una part aporta els mobles i l'altra part els electrodomèstics, de manera que es dilueixen els béns aportats per tots dos quan comencen la relació sentimental, però en canvi, en cessar la relació pot produir-se un gran desequilibri, ja que estem parlant de quantitats econòmiques importants.
Amb això, és aconsellable que aquests pagaments i aportacions s'efectuïn des de comptes bancaris personals i no des de comptes bancaris comuns o indistints, ja que posteriorment la càrrega de la prova serà molt més complexa. També pot ser útil, que cada part guardi els imports mitjançant factura o justificant bancari de les despeses de gran importància efectuades al domicili familiar. Ja que en cas de ruptura, serà molt més fàcil poder justificar les diferents partides cap a l'altra part en un procés de negociació mitjançant advocat o mitjançant un procediment judicial.
Aquests tres aspectes són requisits bàsics que s'han de tenir en compte en tot conveni regulador, del contrari es poden derivar greus conseqüències en el futur.
Contacta amb advocats experts en realitzar convenis reguladors
Per fer un conveni regulador de qualitat i adaptat a les necessitats familiars de cada persona, es recomana contactar amb un despatx d'advocats especialitzat en dret de família, com és el cas de Forcam Advocats, que s'encarreguen de tramitar no només el conveni regulador, sinó de tramitar procediments de ruptura matrimonial i de guarda i custòdia dels fills.
Forcam Advocats ofereix assessorament de qualitat en dret de família a nivell nacional i internacional. Disposa de les següents oficines arreu del territori:
Oficina de Barcelona
Oficina de Madrid
Oficina de Reus
Contacta amb el seu despatx d'advocats especialitzat en família i rep el millor assessorament legal possible.