Utilitzem galetes pròpies i de tercers per oferir els nostres serveis i recollir dades estadístiques. Continuar navegant implica la seva acceptació. Més informació

Acceptar
Tornar

El Tribunal Suprem recomana implantar el Compliance Penal

Dret Penal
El Tribunal Suprem recomana implantar el Compliance Penal
En una sentència, en la qual condemna a 4 anys de presó a l'exadministrador de l'empresa Carbuastur, destaca que aquest tipus de plans són essencials per prevenir delictes dins de les empreses.

La sala segona del Tribunal Suprem ha destacat la importància d'implantar a les societats mercantils programes de compliment normatiu (compliance program) per prevenir la comissió de delictes d'apropiació indeguda i d'administració deslleial en el si de les empreses (ad intra), i que serveixin per controlar el millor compliment del dret dins de les mateixes.

El tribunal incideix en la necessitat d'establir mecanismes d'aquest tipus per evitar casos com el que es planteja en aquesta sentència en la qual es condemna a 4 anys de presó per un delicte continuat d'apropiació indeguda i d'administració deslleial a l'exadministrador de l'empresa Carbuastur, sense el consentiment del seu soci italià, de diners en efectiu de la caixa i de transferències al seu compte personal sense justificar la seva destinació, a més d'altres irregularitats en la gestió, que van ocasionar un perjudici de 2 milions d'euros a aquesta empresa, que es dedicava a la importació de carbó d'Ucraïna.

La sentència, de la qual ha estat ponent el magistrat Vicente Magro Servet, destaca que «una bona praxi corporativa a l'empresa és la d'implementar aquests programes de compliment normatiu que garanteixin que aquest tipus de fets no es cometin, o dificultin les accions continuades de distracció de diners, o abús de funcions que un bon programa de compliment normatiu hagués detectat immediatament.

La sala recorda que ha estat peça essencial en la reestructuració del bon govern corporatiu de les societats que s'implantin i implementin protocols de bona gestió dels administradors de les societats mercantils, per tal que els seus gestors actuïn d'acord amb uns paràmetres que ja es van fixar en l'any 1997 en el conegut Codi Olivenza. Afegeix que juntament amb aquest Codi Olivenza va ser cabdal per al bon govern de l'administració en les empreses, la introducció dels programes de compliance en les mateixes, que evitarien casos com el que aquí ha passat, ja que el control intern en les empreses evita la delinqüència comesa per directius, i empleats mitjançant la tècnica anglosaxona del compliance program com a conjunt de normes de caràcter intern, establertes a l'empresa a iniciativa de l'òrgan d'administració, amb la finalitat d'implementar-hi un model d'organització i gestió eficaç i idoni que li permeti mitigar el risc de la comissió de delictes i exonerar a l'empresa i, si escau, a l'òrgan d'administració, de la responsabilitat penal dels delictes comesos pels seus directius i empleats.

«Si hagués existit un adequat programa de compliment normatiu, casos com l'aquí ocorregut es donarien amb major dificultat, ja que en la majoria dels supòsits el coneixement d'activitats, com les aquí declarades per apropiació de fons i abús de gestió, no s'haguessin donat, i no caldria esperar que en aquest cas hagués hagut d'intervenir l'agència tributària, per detectar el frau fiscal que existia amb el carbó importat i acabessin per descobrir les apropiacions realitzades pel recurrent », subratlla la Sala.

D'aquí, afirmen els magistrats, la importància que en les societats mercantils s'implantin aquests programes de compliment normatiu, no només per evitar la derivació de la responsabilitat penal a l'empresa en els casos de delictes comesos per directius i empleats, que serien els casos d'il·lícits penals ad extra, que són aquells en els quals els perjudicats són tercers / creditors que són perjudicats per delictes com ara estafes, alçaments de béns, etc, sinó, també, i en el que afecta el supòsit ara analitzat, per evitar la comissió dels delictes d'apropiació indeguda i administració deslleial, és a dir, ad intra.

Aquests últims, indica la Sala, tot i que no deriven la responsabilitat penal a l'empresa per no estar reconeguts com a tals en els seus preceptes, «sí que permeten obstaculitzar la comissió de delictes com els aquí comesos pels administradors que no donen rendició pautada de comptes als seus socis o administradors solidaris i que cometen irregularitats, que en alguns casos, com els aquí ocorreguts, són constitutius d'il·lícits penals ».

La sentència destaca que aquestes actuacions d'il·lícits penals com els aquí comesos fins i tot poden donar lloc l'existència de responsabilitat civil, que en el cas que es tractés de fets ad extra o comesos davant de tercers, i no davant el patrimoni de la societat, faria néixer una responsabilitat civil amb càrrec a l'empresa per la via de l'art. 120.4 ° CP, que podria estar coberta per les pòlisses d'assegurança de responsabilitat civil que solen contractar-se per cobrir aquestes eventualitats; pòlisses que, al mateix temps, podrien exigir la constitució dels programes de compliment normatiu per minorar o reduir el risc de l'aparició d'aquest deure d'indemnitzar l'asseguradora com a conseqüència de l'assegurament de la responsabilitat civil.

La Sala conclou que és evident que el programa de compliment té la finalitat d'establir un control que en el cas aquí analitzat no hi havia, i que és el que va propiciar els actes d'apropiació i d'administració deslleial provats. Amb aquests programes de compliance, remarca el Tribunal Suprem, que podrien evitar-se aquests delictes ad intra en el si de les empreses, evitant una delinqüència societària amb un greu perjudici intern.

El tribunal estima de forma parcial el recurs del condemnat contra la sentència de l'Audiència Provincial d'Oviedo que li va imposar una pena de 5 anys i 9 mesos de presó per un delicte d'apropiació indeguda i un altre d'administració deslleial, així com el pagament d'una indemnització de 2 milions d'euros més els interessos legals pels perjudicis causats a l'empresa. La sala li imposa una pena de 4 anys de presó a l'apreciar continuïtat delictiva de tots dos delictes i manté la resta dels pronunciaments de la sentència recorreguda.

Si necessita resoldre qualsevol dubte, fes-ho aquí.


Contacti amb nosaltresi els nostres advocats especialistes en dret penal estudiaran el seu cas concret.

A Forcam Advocats disposem d'oficines a Barcelona, MadridReus.