Els delictes d'amenaces i assetjament a l'àmbit digital

L'expansió d'Internet, xarxes socials i connectivitat mòbil ha tingut un efecte positiu en molts àmbits de la nostra vida. Però també ha facilitat la comissió de certs delictes, com les amenaces i l'assetjament, a l'àmbit digital.

Això ha mobilitzat el legislador i les autoritats, fent que es configurin eines efectives contra aquests delictes. Aquestes eines inclouen mesures preventives i correctives, com ara la retirada de continguts o l'abonament d'indemnitzacions. Però també inclouen sistemes coercitius com la responsabilitat penal, orientada a dissuadir l'actor, prevenir el delicte i, en cas de comissió, castigar-lo.

Per això és fonamental que les víctimes de delictes d'amenaces i assetjament a l'àmbit digital coneguin els seus drets i la manera de fer-los efectius. En aquest sentit, resulta imprescindible comptar amb l'assessorament d'advocats penalistes especialitzats en la matèria. 

Les amenaces i l'assetjament a l'àmbit digital 

El creixement dels delictes en l'àmbit digital és innegable, així com ho són les conseqüències. Entitats com UNICEF han destacat els efectes mentals, físics i emocionals del ciberassetjament, dirigint campanyes a la informació i conscienciació per fer front a aquestes fustigacions. I en tota aquesta mena de campanyes trobem un tret comú: la necessitat de denunciar l'assetjament o les amenaces. 

És freqüent que la víctima dels delictes se senti indefensa. Especialment tenint en compte que sembla que l'àmbit digital atorga certa protecció i anonimat al delinqüent. Tot i això, els mitjans actuals permeten que les autoritats puguin intervenir amb eficàcia en la majoria dels delictes digitals. Especialment els d’aquest tipus.

Tinguem en compte que la prevenció i reacció davant dels delictes digitals és una màxima prioritat actualment. Per tant, el nostre Ordenament Jurídic disposa d'eines efectives per reaccionar davant de l'assetjament o les amenaces a través d'Internet.

Amenaces i ciberassetjament a l'àmbit laboral 

Un dels camps on més freqüentment trobem ciberassetjament és a nivell laboral. Constantment apareixen casos de stalking, pornografia no consentida o no sol·licitada, amenaces, pressions…

És important que les empreses prevegin aquests escenaris en els seus protocols interns. Particularment al de desconnexió digital. L'empresa no pot permetre que als seus canals de comunicació es donin conductes d'aquest tipus.

Tampoc no pot utilitzar els mitjans digitals per controlar la seva plantilla en àrees alienes a les seves funcions i jornada de treball. Una transgressió del dret a la intimitat de les persones treballadores pot comportar l'obligació d'abonar una indemnització als afectats. A més, podeu invalidar la presa de certes decisions (com la justificació d'un acomiadament) o la imposició de sancions. 

Pel que fa al ciberassetjament entre companys i companyes, cal implementar una actitud proactiva cap a la prevenció i la denúncia d'aquestes situacions, que han comportat dramàtiques conseqüències com el conegut suïcidi d'una treballadora d'Iveco el 2019. 

Assetjament i ciberviolència a l'àmbit de parella 

Un altre dels àmbits on trobem aquests delictes és sovint el de parella. La penetració de la tecnologia mòbil (smartphones, principalment) a la societat espanyola fa que pràcticament totes les persones estiguem connectades permanentment.

Això facilita l'exercici de violència entre parelles, explotant l'ús d'aquests dispositius per mantenir el control sobre l'altra persona (per exemple, mantenint-la constantment localitzada) i fins i tot fent-los servir amb finalitats obertament violentes (destacant en aquest sentit el fenomen conegut com porn revenge) . 

Hem de destacar que el ciberassetjament contempla penes agreujades pels supòsits de violència de gènere i violència domèstica. Per tant, l'Ordenament Jurídic posa a la nostra disposició eines de defensa aplicables als àmbits domèstics i de gènere quan ens trobem davant d'aquesta classe de delictes.

Ciberassetjament i menors

També freqüents, i especialment preocupants per la condició de les víctimes, són els delictes de ciberassetjament i amenaces digitals a menors. Ens trobem en un camp on la víctima no està completament preparada per conèixer la gravetat de les accions ni les eines de defensa al seu abast.

Per això també es tracte d'un camp especialment protegit, on a més resulta imprescindible la intervenció de tercers. Segons Save The Children, el 40% dels menors espanyols podrien haver patit ciberassetjament durant la seva infantesa.

Les amenaces digitals i el ciberassetjament al Codi Penal 

Donada la gravetat de la situació, el Codi Penal contempla els delictes d'amenaces digitals i de ciberassetjament. No només com a extensió de les versions tradicionals, sinó amb les condicions pròpies.

Així, l'article 169.1 del Codi Penal, encarregat de condemnar les amenaces, estableix en el paràgraf segon que: 

<> Respecte al ciberassetjament o stalking, es pena a l'article 172 ter del mateix text, que castiga amb penes de presó o multa a qui: 

<<[...] assetgi una persona duent a terme de forma insistent i reiterada, i sense estar legítimament autoritzat, alguna de les conductes següents i, d'aquesta manera, alteri greument el desenvolupament de la seva vida quotidiana: 

1a.- La vigili, la persegueixi o busqui la seva proximitat física.

2a.- Establiu o intenteu establir-hi contacte a través de qualsevol mitjà de comunicació, o per mitjà de terceres persones.

3a.- Mitjançant l'ús indegut de les seves dades personals, adquireixi productes o mercaderies, o contracti serveis, o faci que terceres persones s'hi posin en contacte.

4a.- Atempti contra la seva llibertat o contra el seu patrimoni, o contra la llibertat o patrimoni d'una altra persona propera>>. 

Com es pot actuar en cas de ser víctima d'amenaces digitals o stalking? 

Com hem vist, el Codi Penal contempla importants penes per a qui promou la intimidació o fustiga altres persones mitjançant instruments digitals. Les autoritats persegueixen aquestes conductes i la víctima no només té la possibilitat de denunciar-les, sinó també d'acusar el delinqüent mitjançant la interposició d'una querella. Noteu que de vegades caldrà denunciar els fets perquè puguin perseguir-se.

Per això, en el moment en què es reben amenaces o coaccions a l'àmbit digital és crucial posar-se en contacte amb advocats penalistes que coneguin aquest tipus de delictes. La vostra experiència resultarà clau a l'hora de traça una estratègia de defensa efectiva.

Contacti amb nosaltres, i els nostres advocats penalistes estudiaran el seu cas concret. Comptem amb:

Despatx d’advocats a Barcelona
Despatx d’advocats a Madrid
Despatx d’advocats a Reus