Utilitzem galetes pròpies i de tercers per oferir els nostres serveis i recollir dades estadístiques. Continuar navegant implica la seva acceptació. Més informació

Acceptar
Tornar

Forcam Advocats > Fins Quan Pot Viure La Meva Ex Parella Lhabitatge

Fins quan pot viure la meva ex parella a l'habitatge?

Família
Fins quan pot viure la meva ex parella a l'habitatge?
En aquest article analitzarem un dels supòsits més problemàtics en el procés de separació i divorci d'una parella, aquest supòsit és l'atribució de l'ús de l'habitatge familiar.

Cal diferenciar, que el que es discuteix quan es sol·licita l'ús de l'habitatge familiar, no és la plena propietat, sinó que es tracta l'ús i gaudi de l'habitatge.

Si la parella té fills, a qui li correspon l'ús de l'habitatge familiar?

Quan no hi ha acord entre els dos cònjuges, l'ús de la mateixa, correspon en primera instància als fills i al cònjuge en companyia del qual queden els menors.

Es pot donar el cas, que alguns fills quedin en companyia d'un progenitor i els restants de l'altre, en aquest cas el jutge ha de resoldre el que sigui oportú, en base a les circumstàncies de cada cas concret.

I si la parella no té fills?

Tal y com comenten els advocats especialistes, si no hi ha fills, l'ús i gaudi de l'habitatge correspon a titular de la mateixa, és a dir, al seu ple propietari. No obstant això, es pot acordar l'ús de l'habitatge per un temps pactat i prudencial, a l'altre cònjuge no propietari, sempre que aquest es trobi en una situació d'especial vulnerabilitat, com ara malaltia, incapacitat laboral, etc.

Què passa quan l'habitatge familiar és propietat de tots dos o del cònjuge propietari que no té dret a l'ús de la mateixa?

Si es dóna el cas d'aquestes circumstàncies, si el cònjuge propietari que no té dret a l'ús de l'habitatge, desitja alienar la mateixa, haurà de demanar consentiment a la part contrària, o en cas contrari, autorització judicial.

En cas que l'habitatge sigui propietat de tots dos cònjuges, l'ús de la mateixa només podrà estar assignat únicament un dels dos cònjuges. En aquest cas, i com a precepte més lògic, les despeses corrents per l'ús ordinari de l'habitatge com llum, aigua i subministraments, hauran de ser abonats per compte de l'cònjuge que gaudeixi l'habitatge, llevat de pacte en contra.

Què passa si l'habitatge és dels pares d'un dels cònjuges?

Moltes vegades es dóna el cas que l'habitatge que té la consideració d'habitatge familiar, sigui propietat d'un familiar o dels pares de qualsevol dels dos cònjuges.

El problema moltes vegades rau, quan els familiars o els pares de l'cònjuge s'han vist obligats a cedir l'ús i gaudi de l'habitatge, i volen recuperar la possessió de la mateixa.

En aquests casos específics s'haurà d'analitzar, els supòsits concrets de cada separació o divorci, per poder determinar que facultats de recuperació de l'immoble té aquest tercer, moltes vegades afectat per una sentència o procés judicial d'un familiar proper.

I si l'habitatge és de lloguer?

Si l'habitatge és de lloguer, es podrà determinar l'atribució que s'ha fixat en el conveni regulador o en la resolució judicial que ha dictat el jutge, és a dir, sobre la sentència de l'procés.

Pot ser el cas, que el cònjuge que no figura en el contracte d'arrendament pugui romandre a l'habitatge, si ha estat atribuïda aquesta potestat en el conveni regulador. Per a això s'haurà de comunicar a l'arrendador la situació en un termini de dos mesos des de la notificació de la sentència judicial.

En cas de veure afectat per una situació extraordinària el cònjuge que no té concedit el dret d'ús, hauria de contactar amb un advocat especialista, el més ràpid possible.

A continuació, analitzarem els nous drets que s'han recollit i regulat des de la Sentència 641/2018 dictada per la Sala del Civil del Tribunal Suprem de 20 de novembre de 2018, en els supòsits que el beneficiari de l'ús de l'habitatge convisqui en ella amb la seva nova parella.

En un primer moment els tribunals no consideraven aquesta circumstància, com una causa d'extinció, només es limitaven a modificar la quantia de les pensions alimentàries, a l'considerar que la nova entrada d'ingressos per un tercer aliè havia de rebaixar la quantia que necessitava el cònjuge a càrrec dels menors per mantenir-los.

En aquesta sentència el Tribunal Suprem és explícit pel que fa a aquesta qüestió i determina el següent "el dret d'ús de l'habitatge familiar existeix i deixa d'existir en funció de les circumstàncies que concorren en el cas (...) aquest caràcter ha desaparegut, no perquè la mare i fills hagin deixat de viure-hi, sinó per l'entrada d'un tercer, deixant de servir als fins de el matrimoni ".

És evident, que l'entrada d'un tercer en l'habitatge desmaterialitza la naturalesa de la mateixa, per servir en el seu ús a una família diferent que no té res a veure amb la finalitat dictada en la sentència de divorci, ja que s'ha desvirtuat el caràcter de domicili familiar.

El Tribunal Suprem en sentència 658/2019 de 29 d'octubre, exposa el següent "la introducció en l'habitatge familiar d'un tercer, en una relació afectiva estable, desnaturalitza el caràcter de l'habitatge, atès que deixa de ser familiar, en el sentit que, mantenint-se la menor en la mateixa, es forma una nova parella sentimental entre la seva mare i un tercer que gaudeix d'un habitatge que també és propietat de l'demandant, que a més abona el 50% de l'préstec hipotecari ".

Per tant, podem matisar que el Tribunal Suprem crea precedent en les següents afirmacions:

• El dret d'ús de l'habitatge familiar existeix i deixa d'existir en funció de les circumstàncies que concorren en el cas. Es confereix i es manté en tant que conservi aquest caràcter familiar. L'habitatge sobre la qual s'estableix l'ús no és altra que aquella en què la família hagi conviscut com a tal, i en aquest cas aquest caràcter ha desaparegut a causa de la introducció en ella d'una tercera persona.

• Puntualitza que, tot i que l'atribució es va realitzar a través de conveni regulador de mutu acord, l'art. 90 de CC estableix la possibilitat de modificar-lo si s'alteren les circumstàncies, com en aquest cas.

Aquest desequilibri patrimonial que es genera pel dret d'ús i que gaudeix el cònjuge usuari que decideix refer la seva vida sentimental a l'entrar la seva nova parella a conviure en l'habitatge familiar, és el causant del desequilibri i ús de la gratuïtat en la concessió de el dret .

Aquest canvi en les circumstàncies pactades provoca una situació desequilibrada, insostenible i injusta, ja que el nou convivent o tercer aliè, gaudeix de la gratuïtat de l'ús de l'habitatge, destinada a l'habitatge familiar i on les despeses del referit habitatge són abonats per l'ex cònjuge de la seva parella.

És curiós com l'art. 101 de l'CC estableix una extinció en la pensió compensatòria pel fet de contreure nou matrimoni, en canvi no hi ha una previsió que autoritzi l'extinció de el dret d'ús sobre l'habitatge originàriament familiar. Per tant, no existeix cap norma de tipus legal, és a dir, cap articulat que autoritzi de forma expressa l'extinció de el dret d'ús.

Argumentació de TS?

El Tribunal Suprem considera que la introducció d'una tercera persona a l'habitatge "canvia l'estatus de el domicili familiar". Segons paraules de TS, la llibertat de l'altre cònjuge titular d'l'ús de l'habitatge a refer la seva vida és respectable, sempre que tal llibertat no s'utilitzi en perjudici d'altres.

Una nova relació de parella, fa que s'introdueixin elements de valoració diferents dels inicialment presents, per tant, hi ha una modificació i una variació en la tutela el dret d'atribució de l'ús.

L'habitatge deixa de ser familiar pel fet que entre un tercer a viure-hi?

L'habitatge familiar és la que originàriament agrupava la família original. Per tant, l'habitatge deixa de tenir el caràcter de familiar quan entra en ella una tercera persona aliena a el lloc on van créixer i es van desenvolupar els menors.

Quins són els efectes jurídics d'aquesta sentència?

Els efectes d'aquesta sentència són l'extinció de el dret d'ús i per tant, el límit temporal a la liquidació de la societat de guanys. En cas que la mateixa propietat no es vulgui alienar per algun dels dos copropietaris, sempre cal l'ús de l'acció de divisió de la cosa comuna, adjudicant el bé a un dels dos copropietaris o la venda mitjançant subhasta pública.


Contacti amb nosaltres, i els nostres advocats especialistes en dret de família estudiaran el seu cas concret.

A Forcam Advocats disposem d'oficines a Barcelona, Madrid i Reus.