Les empreses poden decidir com ha d'anar vestit un treballador?
En la majoria dels països del món hi ha normes de vestuari a les empreses, aquestes es van adoptar més tard que a Espanya, existint un protocol de vestuari laboral que se segueix des del segle XVI. Com és lògic això no vol dir que se segueixin les mateixes normes, però si que hi ha la tradició d'imposar una política de vestuari de treball. Però les preguntes que ens hauríem de fer són les següents:
Aquesta política de treball té caràcter obligatori o bé per contra és opcional? Es vulnera el dret a la intimitat i a la pròpia imatge dels treballadors? Es menyscaba la seva dignitat? Existeix normativa que ho reguli?
Això ha generat controvèrsies que han arribat a deslligar un conflicte real entre empresari i treballadors, ja que tot i que les empreses poden obligar als seus empleats a portar certa indumentària a la feina, de vegades, aquesta imposició pot sobrepassar certs límits legals, al confrontar diversos drets diferents entre si i protegits per l'ordenament jurídic. Com a exemple només cal assenyalar el dret a la imatge, a la seguretat i salut laboral, el poder de direcció de l'empresari, el dret a la dignitat i llibertat del treballador per raó de gènere i, fins i tot, per qüestions religioses.
L'Estatut dels Treballadors (d'ara en endavant, ET) empara l'ús de codis de vestuari, i en concret, el seu article 20 es refereix a la direcció i control de l'activitat laboral. Això vol dir que tot treballador ha de seguir les ordres o instruccions adoptades per l'empresari. No obstant això, malgrat l'existència d'aquest poder de direcció de l'empresa és important vigilar que la imposició d'aquestes normes de vestuari no vulnerin els drets del treballador recollits en la Constitució Espanyola (d'ara en endavant, CE), que consagra també el dret fonamental a la pròpia imatge de les persones i el dret a la igualtat i no discriminació per raó de sexe.
El poder de direcció de l'empresa inclou la facultat d'imposar l'ús d'un determinat vestuari als seus treballadors durant la jornada laboral, però tampoc cal oblidar que aquesta exigència està subjecta també a límits, ja que els nostres tribunals, tot i reconèixer que l'empresari té aquest dret a decidir com han de vestir els seus treballadors, resolen també que aquests mandats han de ser proporcionals i raonables al sector de l'activitat. Lògicament, en aquests casos hem de deixar al marge aquelles professions per a les quals és necessari i obligatori l'ús d'un uniforme concret per a l'exercici de la feina, i el cost el sol assumir la pròpia empresa, ja que aquests supòsits responen habitualment a protegir la salut i higiene dels seus empleats i, en definitiva, a garantir la prevenció de riscos laborals.
Si els treballadors / es incomplissin el codi de vestuari d'una empresa, els treballadors podran ser sancionats disciplinàriament per l'empresa. En el cas que així sigui, la sanció que se li aplicarà es graduarà en funció de la gravetat de la seva conducta, i atenent als eventuals danys que hagués pogut ocasionar el seu incompliment, establint la graduació en lleu, greu o molt greu. Tot i així, és important comentar que l'empresa ha d'actuar amb total diligència davant d'aquestes situacions, per la qual cosa haurà d'actuar amb flexibilitat i justificant sempre tota acció que s'efectuïi contra un dels treballadors / es.
Per evitar un possible conflicte entre treballador i empresari seria necessari establir una política interna de l'empresa, definint els mínims que s'han de seguir al vestir-se per a l'exercici de l'activitat laboral, així com l'obligació o no de portar un tipus o un altre de peces de vestir.
Segons el que estableix jurisprudència de Tribunal Constitucional, per exemple la Sentència de TC 170/1987, de 30 d'octubre, argumenta que en professions com la restauració, la imatge del treballador ha de ser especialment acurada evitant els cabells llargs o la barba. Per la seva banda, les finances, advocacia i consultoria són algunes de les professions que encara conserven l'interès per proporcionar un aspecte impecable predominant sempre els vestits foscos en el cas dels homes, i jaqueta i faldilla, o vestit també fosc en el cas de les dones.
Tampoc ha d'haver distincions entre els empleats, pel fet de ser homes o dones. Un exemple d'això el trobem en la Sentència del 17 de març de 2015 del Tribunal Superior de Justícia de Madrid, que va entendre que la mesura empresarial d'imposar a una treballadora l'ús de sabates de taló, quan els empleats de gènere masculí utilitzaven calçat pla, era discriminatori. Per tant, la resolució va contemplar que l'actuació empresarial era del tot dolosa, ja que tant els homes com les dones de l'empresa demandada realitzaven la mateixa tasca.
L'ideal seria establir un criteri de ponderació pel qual hi hagi un equilibri perfecte entre la potestat de l'empresari i els drets i llibertats del treballador. Per tant, segons cada cas prevaldrà un dret sobre l'altre.
Contacti amb nosaltres, i els nostres advocats laboralistes estudiaran el seu cas concret.
A Forcam Advocats podem atendre'l presencialment a les nostres oficines de Barcelona, Tarragona, Reus i Tàrrega. També podem atendre'l a distància, ja que oferim un servei d'assessorament jurídic telemàtic (videoconferència, telèfon, correu, etc.) i oferim serveis jurídics a tot el territori nacional i internacional.
Aquesta política de treball té caràcter obligatori o bé per contra és opcional? Es vulnera el dret a la intimitat i a la pròpia imatge dels treballadors? Es menyscaba la seva dignitat? Existeix normativa que ho reguli?
Això ha generat controvèrsies que han arribat a deslligar un conflicte real entre empresari i treballadors, ja que tot i que les empreses poden obligar als seus empleats a portar certa indumentària a la feina, de vegades, aquesta imposició pot sobrepassar certs límits legals, al confrontar diversos drets diferents entre si i protegits per l'ordenament jurídic. Com a exemple només cal assenyalar el dret a la imatge, a la seguretat i salut laboral, el poder de direcció de l'empresari, el dret a la dignitat i llibertat del treballador per raó de gènere i, fins i tot, per qüestions religioses.
L'Estatut dels Treballadors (d'ara en endavant, ET) empara l'ús de codis de vestuari, i en concret, el seu article 20 es refereix a la direcció i control de l'activitat laboral. Això vol dir que tot treballador ha de seguir les ordres o instruccions adoptades per l'empresari. No obstant això, malgrat l'existència d'aquest poder de direcció de l'empresa és important vigilar que la imposició d'aquestes normes de vestuari no vulnerin els drets del treballador recollits en la Constitució Espanyola (d'ara en endavant, CE), que consagra també el dret fonamental a la pròpia imatge de les persones i el dret a la igualtat i no discriminació per raó de sexe.
El poder de direcció de l'empresa inclou la facultat d'imposar l'ús d'un determinat vestuari als seus treballadors durant la jornada laboral, però tampoc cal oblidar que aquesta exigència està subjecta també a límits, ja que els nostres tribunals, tot i reconèixer que l'empresari té aquest dret a decidir com han de vestir els seus treballadors, resolen també que aquests mandats han de ser proporcionals i raonables al sector de l'activitat. Lògicament, en aquests casos hem de deixar al marge aquelles professions per a les quals és necessari i obligatori l'ús d'un uniforme concret per a l'exercici de la feina, i el cost el sol assumir la pròpia empresa, ja que aquests supòsits responen habitualment a protegir la salut i higiene dels seus empleats i, en definitiva, a garantir la prevenció de riscos laborals.
Si els treballadors / es incomplissin el codi de vestuari d'una empresa, els treballadors podran ser sancionats disciplinàriament per l'empresa. En el cas que així sigui, la sanció que se li aplicarà es graduarà en funció de la gravetat de la seva conducta, i atenent als eventuals danys que hagués pogut ocasionar el seu incompliment, establint la graduació en lleu, greu o molt greu. Tot i així, és important comentar que l'empresa ha d'actuar amb total diligència davant d'aquestes situacions, per la qual cosa haurà d'actuar amb flexibilitat i justificant sempre tota acció que s'efectuïi contra un dels treballadors / es.
Per evitar un possible conflicte entre treballador i empresari seria necessari establir una política interna de l'empresa, definint els mínims que s'han de seguir al vestir-se per a l'exercici de l'activitat laboral, així com l'obligació o no de portar un tipus o un altre de peces de vestir.
Segons el que estableix jurisprudència de Tribunal Constitucional, per exemple la Sentència de TC 170/1987, de 30 d'octubre, argumenta que en professions com la restauració, la imatge del treballador ha de ser especialment acurada evitant els cabells llargs o la barba. Per la seva banda, les finances, advocacia i consultoria són algunes de les professions que encara conserven l'interès per proporcionar un aspecte impecable predominant sempre els vestits foscos en el cas dels homes, i jaqueta i faldilla, o vestit també fosc en el cas de les dones.
Tampoc ha d'haver distincions entre els empleats, pel fet de ser homes o dones. Un exemple d'això el trobem en la Sentència del 17 de març de 2015 del Tribunal Superior de Justícia de Madrid, que va entendre que la mesura empresarial d'imposar a una treballadora l'ús de sabates de taló, quan els empleats de gènere masculí utilitzaven calçat pla, era discriminatori. Per tant, la resolució va contemplar que l'actuació empresarial era del tot dolosa, ja que tant els homes com les dones de l'empresa demandada realitzaven la mateixa tasca.
L'ideal seria establir un criteri de ponderació pel qual hi hagi un equilibri perfecte entre la potestat de l'empresari i els drets i llibertats del treballador. Per tant, segons cada cas prevaldrà un dret sobre l'altre.
Contacti amb nosaltres, i els nostres advocats laboralistes estudiaran el seu cas concret.
A Forcam Advocats podem atendre'l presencialment a les nostres oficines de Barcelona, Tarragona, Reus i Tàrrega. També podem atendre'l a distància, ja que oferim un servei d'assessorament jurídic telemàtic (videoconferència, telèfon, correu, etc.) i oferim serveis jurídics a tot el territori nacional i internacional.