Utilitzem galetes pròpies i de tercers per oferir els nostres serveis i recollir dades estadístiques. Continuar navegant implica la seva acceptació. Més informació

Acceptar
Tornar

Principals característiques del delicte d'administració deslleial

Dret Penal
Principals característiques del delicte d'administració deslleial

La responsabilitat penal de l'administrador, pot emmarcar-se dins dels tipus punitius referents al delicte d'administració deslleial. En aquest article els advocats especialistes en dret penal diferencien els diferents delictes i tipus objectius.

Diferència entre els delictes d'apropiació indeguda i administració deslleial

El Tribunal Suprem diferència ambdós delictes, pel grau d'intensitat del fet il·lícit. Havent apropiació indeguda quan hi ha una expropiació total del bé i administració deslleial quan l'acció no es caracteritza per un incompliment definitiu.

Problemes del tipus objectiu

Excés en les facultats d'administració

Els advocats especialistes han d'analitzar que s'entén per excés en l'exercici de les facultats d'administració. El delicte d'administració deslleial fa referència a l'abús d'una potestat limitada d'administració.

El que es necessita no és que l'administrador estigui habilitat per efectuar un acte concret, sinó que el mateix actuï com a administrador de fet i que la seva actuació produeixi perjudicis davant tercers.

Actes de l'administrador

En segon lloc, els advocats hem d'esbrinar els actes i conductes que es consideren rellevants a efectes penals.

Per tant, s’ha d'entendre que el subjecte actiu del delicte penal no és l'administrador en si del patrimoni, sinó que ho és qualsevol persona que tingui la potestat per administrar, podent cometre el delicte la persona que disposi d'aquestes capacitats i funcions, independentment de la denominació del seu càrrec.

Es consideren pràctiques d'administració deslleial dels actes d'alienació a tercers per preu inferior al real, l'auto-concessió de préstecs amb condicions més avantatjoses que les de mercat, la concessió de préstecs de cobrament dubtós sense l'adopció de garanties, l'adjudicació de contractes a favor d'oferents que ofereixen condicions pitjors a les dels altres participants.

Entre un altre tipus de conductes, també podem trobar la revelació de secrets; la violació de les normes de competència i l'incompliment de les lleis aplicables en el sector d'activitat; l'adopció d'una decisió perjudicial al patrimoni per existir un conflicte d'interessos; l'adopció d'una decisió sobre el patrimoni sense prendre en consideració una informació que va haver de tenir en compte; la desatenció absoluta de les seves obligacions per l'administrador o la participació en negocis especulatius o de risc elevat.

Facultats i deures de l'administrador

Per concretar els deures de qualsevol administrador ha d'acudir-se als principis generals. Recolzant-nos en l’art.1889 CC utilitzant la fórmula de la «diligència d'un bon pare de família», o per exemple també l’art.1094 CC al disposar que el que «està obligat a donar alguna cosa ho està també a conservar-la amb la diligència d'un pare de família ».

En conclusió, qualsevol actuació de l'administrador que infringeixi els seus deures, pot ser constitutiva de delicte d'administració deslleial, sempre que es produeixi un perjudici. No obstant això, la infracció del deure i la producció d'un perjudici són requisits necessaris però no suficients per a la tipicitat de la conducta.

Incompliments dels deures de vigilància

Els deures de vigilància poden ser molt amplis: des de les obligacions de control en tot tipus d'activitats; deures de l'administrador en la prevenció de delictes penals, laborals, etc., facultats de vigilància conferides a un òrgan de vigilància específic, etc.

Perjudici en el delicte

L'element final del tipus objectiu és la producció d'un perjudici. Ha d'existir una relació de causalitat entre l'extralimitació de funcions i la producció del perjudici. Ara bé, per perjudici en el patrimoni administrat hem d'entendre una disminució patrimonial.

Cal recordar que a la STS 915/2005, s'afirmava que el concepte de perjudici no s'ha de limitar a un saldo negatiu comptable, sinó que s’han d'atendre altres factors com la licitud de l'acció o la finalitat perseguida per l'autor.

En conclusió, es permet incloure perjudicis com ara la disminució patrimonial, la frustració d'un increment patrimonial o l'aplicació del patrimoni a un fi no autoritzat als interessos de l'administrat.


Contacti amb nosaltres, i els nostres advocats especialistes en dret penal estudiaran el seu cas concret.

A Forcam Advocats disposem d'oficines a Barcelona, Madrid i Reus.