Utilitzem galetes pròpies i de tercers per oferir els nostres serveis i recollir dades estadístiques. Continuar navegant implica la seva acceptació. Més informació

Acceptar
Tornar

Consells legals per contractar directius

Contractar directius requereix certa cautela jurídica per part de l'empresa. En la regulació d'aquestes relacions laborals, la qüestió convencional juga un paper més rellevant que en la contractació d'altres càrrecs. Especialment quan es tracta de personal amb la consideració d'alts directius.

Per això és fonamental que, a l'hora de contractar persones amb altes responsabilitats, l'empresa auditi les seves necessitats i contractes amb l'ajuda d'un advocat laboralista. Durant aquest anàlisi podrà determinar el veritable caràcter de la relació, així com les clàusules que hauria d'incloure el contracte per prevenir problemes legals.

En el nostre article d'avui volem reunir alguns consells legals, ja que considerem que l'empresa hauria de conèixer aquests detalls abans d'incorporar a nous membres en posicions destacades.

La relació amb directius i directives: ¿laboral o mercantil? 

El primer que hauríem d'analitzar abans de contractar una persona per a un càrrec directiu és si estem davant d'una relació de tipus laboral o mercantil. Partim de que els càrrecs directius exerciten poders inherents a la titularitat jurídica de l'empresa. 

Si l'exercici de tals poders es deriva de la condició de titular de l'empresa, per regla general, estarem davant d'una relació mercantil. Així, la realització de funcions de direcció, gestió i representació de la societat pels integrants dels òrgans d'administració de l'empresa no implica una relació laboral.

Situació diferent es dóna si aquestes funcions es realitzen per delegació de l'òrgan administratiu. En aquest cas concorre el component d'alienitat propi de les relacions laborals. Per tant, només quan s'exerciten funcions pròpies dels titulars de l'entitat estarem davant d'una relació laboral.

La contractació d'alts directius: ¿relació comuna o especial?

Determinar si estem davant d'una relació mercantil o laboral requereix l'assistència d'un advocat especialista en Dret de l'Empresa. Però, fins i tot quan sapiguem que estem davant d'una relació laboral, encara haurem esbrinar si es tracta d'una relació comuna o una relació especial.

És relació especial aquella que vincula l'empresa amb un alt directiu. I és alt directiu qui desenvolupa les seves funcions amb independència, autonomia i responsabilitat, i amb l'únic límit de les instruccions i criteris impartits pels òrgans de govern i administració de la societat.

En cas d'existir altres limitacions (siguin funcionals, jeràrquiques o geogràfiques) el més probable és que ens trobem davant d'un comandament intermedi o un directiu no sotmès a la relació especial d'alta direcció. Per contractar directius acollits a una relació comuna haurem d'estar al que disposa l'Estatut dels Treballadors, i no en el RD 1382/1985. 

En resum: només el personal d'alta direcció es sotmet a l'RD 1382/1985, i la resta de directius i comandaments intermedis vinculats a l'Estatut dels Treballadors i els socis de l'empresa al Dret Societari.

La importància del contracte de treball

Si, després de realitzar l'anterior anàlisi ens trobem davant d'una relació especial d'alta direcció, hem de prestar especial atenció al contingut del contracte de treball. El RD 1382/1985 altera les fonts normals de el Dret Laboral per flexibilitzar el règim de treball d'aquests professionals.

Així, els contractes dels alts directius es regulen principalment pel contracte de treball i el RD 1382/1985. Només per remissió expressa s'aplicarà l'Estatut dels Treballadors, i subsidiàriament resulten d'aplicació la legislació civil i mercantil i els seus principis legals.

Per tant, el contracte de treball té especial importància quan vincula el personal d'alta direcció. Regularà qüestions tan rellevants com el període de prova, la durada del càrrec, els pactes de no concurrència o permanència i les indemnitzacions en cas d'extinció de el contracte. Aquesta rellevància fa més que aconsellable que es compti amb l'assistència d'advocats experimentats en Dret del Treball a l'hora de redactar, revisar o interpretar el contracte de directius.

Cauteles a adoptar en el contracte de directius 

El primer que hem de remarcar és la importància de formalitzar el contracte per escrit. Aquesta és una exigència legal, de manera que podria sancionar-se que el contracte s'ha formalitzat per temps indefinit.

Cal notar que el RD 1382/1985 aplica el principi de realitat, propi de Dret Laboral. De manera que s'entendrà que estem davant d'un contracte d'alta direcció sempre que la persona treballadora exerciti:

<< [...] poders inherents a la titularitat jurídica de l'empresa, i relatius als objectius generals de la mateixa, amb autonomia i plena responsabilitat només limitades pels criteris i instruccions directes emanades de la persona o dels òrgans superiors de govern i d'administració de l'entitat que respectivament ocupi aquella titularitat >>.

Procedència del directiu

La forma escrita del contracte de treball és particularment important si la persona que va a ocupar el lloc d'alta direcció prové de la pròpia empresa. I això perquè, quan el càrrec es produeix mitjançant promoció interna, l'empresa hauria de determinar si la relació comuna anterior a la d'alta direcció queda renovada o suspesa.

La manca de previsió farà que s'entengui suspesa, el que implica que quan s'extingeixi la relació laboral especial d'alta direcció la persona treballadora tornarà a la seva relació laboral comuna d'origen. Això sense perjudici de les indemnitzacions a les que pogués tenir dret i amb l'única excepció que la relació especial s'extingeixi per acomiadament disciplinari procedent.

Període de prova

El contracte d'alta direcció pot establir un període de prova sempre que la seva durada sigui indefinida. En aquest cas, el període de prova es pot estendre fins a nou mesos, podent les parts desistir lliurement de el contracte.

Jornada i durada del contracte 

En els contractes d'alta direcció, tant la jornada com la durada del contracte poden pactar lliurement. De fet, aquests empleats queden exonerats del registre de jornada.

A l'efecte, el RD 1382/1985 només estableix dues previsions. En primer lloc, que si no es pacta una durada de el contracte aquest s'entendrà celebrat per temps indefinit. I, en segon lloc, que les prestacions de l'alt directiu no han d'excedir "notòriament de les que siguin usuals en l'àmbit professional corresponent".

No concurrència i permanència

Un altre dels elements que hauria de regular qualsevol contracte d'alta direcció és la no concurrència. Encara que, en general, prestar serveis en altres empreses queda vetat per al personal d'alta direcció, la veritat és que es presumeix que l'empresari autoritza tal concurrència quan no ho prohibeix en el contracte i la vinculació a l'altra empresa és pública. 

A més, el pacte de no concurrència pot estendre més enllà de la durada del contracte, per període màxim de dos anys. Per això és necessari que l'empresa acrediti un interès comercial o industrial i que compensi adequadament al seu càrrec directiu.

D'altra banda, és comú l'establiment de pactes de permanència quan l'empresa ofereix una especialització professional als seus alts directius. En cas de no complir-se aquest període, la persona treballadora hauria d'abonar una indemnització a la societat. 

També és comú emprar un altre tipus de sistemes que premiïn la permanència en la companyia, com els sistemes d'incentius. Per a més informació recomanem la lectura dels nostres articles sobre les phantom shares i stock options.

Una altra de les qüestions clau a regular en el contracte d'alta direcció és la indemnització corresponent al desistiment del contracte. Però per l'extensió de la matèria remetem al lector al nostre article sobre l'extinció dels contractes d'alta direcció.

En resum, contractar directius requereix d'un detallat estudi jurídic, especialment si parlem de personal d'alta direcció. Contacti amb nosaltres, i els nostres advocats laboralistes estudiaran el seu cas concret. Comptem amb:

Despatx d’advocats a Barcelona
Despatx d’advocats a Tarragona
Despatx d’advocats a Reus
Despatx d’advocats a Tàrrega