Utilitzem galetes pròpies i de tercers per oferir els nostres serveis i recollir dades estadístiques. Continuar navegant implica la seva acceptació. Més informació

Acceptar
Tornar

El delicte d'assetjament: conducta, conseqüències i com denunciar

El delicte d'assetjament: conducta, conseqüències i com denunciar

Anomenem delicte d'assetjament a la fustigació reiterada i no autoritzada que porta la víctima a alterar greument el desenvolupament de la seva vida quotidiana. Són diferents les conductes que donen peu a aquest delicte, reconegut durant la reforma del Codi Penal el 2015.

També coneixem aquest delicte com a “stalking”, anglicisme importat a causa de la seva creixent incidència en l'ambient digital.

Les víctimes d'assetjament haurien de prendre mesures contra els agressors. Mesures que comencen per consultar amb un advocat penalista experimentat quan és víctima d’assetjament i interposar denúncia a les autoritats.

Tampoc no oblidem que l'assetjament pot (i sol) donar lloc a altres delictes connexos. Delictes contra la intimitat, principalment. De manera que convé prendre mesures de forma immediata, y s’obtindrà una resposta integral i contundent. 

Anomenem delicte d'assetjament a la fustigació reiterada i no autoritzada que porta la víctima a alterar greument el desenvolupament de la seva vida quotidiana. Si heu estat víctima d'un delicte d'assetjament, contacteu amb els nostres advocats penalistes, sense compromís.

Què és el delicte d'assetjament?

Conforme ve definit a l'art. 173 ter del Codi Penal, la qüestió radical del delicte d'assetjament és que ha de suposar una fustigació:

 1.- Insistent i reiterat. És a dir, no n'hi hauria prou amb actes aïllats.

2.- No autoritzat legítimament. Això protegeix, per exemple, els professionals de la seguretat privada i fins i tot els cossos i les forces de seguretat.

3.-Que alteri greument el desenvolupament de la vida quotidiana de la víctima. És a dir, si la víctima ni tan sols ha notat l'actuació de l'agressor, és més probable que ens trobem davant d'un altre tipus delictiu (o fins i tot que no hi hagi delicte). De la mateixa manera, perquè l'actuació sigui penalment rellevant no n'hi ha prou amb la mera molèstia.

Aquestes són els requisits exigits per contemplar un delicte d'assetjament (valgui, per altres, la Sentència del Tribunal Suprem de 12 de juliol de 2017).

Quines conductes constitueixen el delicte d'assetjament?

Tal com comenten els nostres advocats penalistes de Forcam Advocats, el Codi Penal exposa una sèrie de conductes que, sempre que es donin els requisits assenyalats anteriorment, seran constitutives d'un delicte d'assetjament. Aquestes actuacions són:

1.- La vigilància, persecució o cerca de la proximitat física. Noteu que si la cerca de proximitat va acompanyada d'una ordre d'allunyament (supòsit relativament freqüent) també es podria cometre un delicte de trencament de condemna.

2.- L'establiment o l'intent d'establiment de contacte a través de qualsevol mitjà de comunicació o per mitjà de terceres persones.

3.- L'adquisició de productes o mercaderies o la contractació de serveis mitjançant l'ús indegut de les dades personals.

4.- L'atemptat contra la llibertat o patrimoni de la víctima o de persones properes a ella. I aquí rauen els dos béns jurídics protegits principalment per aquest tipus penal.

Quina és la diferència entre l'assetjament i les coaccions? 

Hi ha certa confusió al voltant de si una situació constitueix assetjament o coaccions. Però, com ens recorda l'esmentada Sentència del Tribunal Suprem, l'assetjador no arriba a fer servir violència per coartar la llibertat de la víctima.

Per molt que les seves actuacions siguin suficients per inquietar-la i provocar-li un desassossec penalment rellevant, el stalker o autor del delicte no arriba a compel·lir les seves víctimes perquè facin alguna cosa que no vulguin o li impedeixin fer el que vulguin.

Es tracta, doncs, d'una conducta que podem entendre com a menys agressiva (almenys des del punt de vista de la llibertat de la víctima), però que no per això és desmereixedora de condemna penal. 

Quines són les conseqüències de cometre aquest delicte?

La pena general per a qui comet un delicte d'assetjament és de presó de tres mesos a dos anys o de multa de sis a vint-i-quatre mesos. No obstant això, hem d'entendre que hi ha diferents supòsits agreujats:

1.- En primer lloc, quan la víctima és especialment vulnerable per raó de la seva edat, malaltia o situació.

2.- En segon lloc, quan l'assetjament es dóna a l'àmbit domèstic

Cal destacar que, com hem indicat anteriorment, el delicte d'assetjament pot concórrer amb altres delictes.

He de denunciar el delicte d'assetjament?

Per regla general, l'assetjament només es pot perseguir amb la denúncia prèvia de la persona ofesa o el seu representant legal. L'única excepció és aquella en què el delicte es dóna a l'àmbit domèstic.

Ens referim per àmbit domèstic a què afecta a:

1.- El cònjuge o persona lligada per una relació d'afectivitat anàloga, fins i tot sense convivència.

2.- Els descendents, ascendents o germans de l'anterior o els menors o persones amb discapacitat necessitades de protecció especial que hi convisquin.

3.- Persones emparades en altres relacions que les integrin al nucli de convivència familiar. 

En qualsevol cas, i com hem avançat a la nostra introducció, cal posar en coneixement d'un advocat penalista i de les autoritats aquest tipus de conductes. D'aquesta manera podran iniciar-se actuacions contra l'agressor, evitant que persisteixi a la fustigació.

Contacti amb nosaltres, i els nostres advocats penalistes estudiaran el seu cas concret. Comptem amb:

Despatx d’advocats a Barcelona
Despatx d’advocats a Tarragona
Despatx d’advocats a Reus
Despatx d’advocats a Tàrrega