Es pot fer servir com a prova un vídeo d'un treballador robant?
Laboral
La resolució de Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) en el cas conegut com López Ribalda v. Espanya, es jutjava la pertinència de l'acomiadament d'unes treballadores d'un supermercat que havien estat acusades de robar en el mateix. La principal prova que existia contra elles consistia en unes gravacions que van ser realitzades al local a través d'unes càmeres de vídeo vigilància que havien estat instal·lades per l'empresari sense previ avís.
El TEDH dóna la raó a les treballadores considerant que s'ha vulnerat l'art. 8 de el Conveni Europeu de Drets Humans. Aquest article recull el dret a el respecte a la vida privada i familiar.
A Espanya, l'ús de càmeres per al control dels empleats es regeix pel que disposa la normativa de vídeo vigilància, així, cal tenir en compte que la imatge és una dada de caràcter personal i, per tant, en el tractament de la mateixa cal respectar la Llei Orgànica de Protecció de Dades i la seva normativa complementària.
L'Estatut dels Treballadors permet a l'empresari establir les mesures de vigilància que consideri més adequades per al control dels seus empleats, incloses la instal·lació de videocàmeres de seguretat, sempre que aquestes respectin la dignitat dels treballadors i el principi de proporcionalitat.
Tant el Tribunal Suprem com el Tribunal Constitucional s'han pronunciat al respecte, considerant que no és necessari un consentiment exprés del treballador, però l'empresari té l'obligació d'informar de l'existència de les càmeres de vídeo i la possibilitat que aquestes recullin dades dels treballadors .
En sentències de la Sala del Social del Tribunal Suprem i del Tribunal Constitucional, els nostres tribunals consideren que n'hi ha prou amb la col·locació de cartells que informin de l'existència de les càmeres de videovigilància.
En el cas de les treballadores acomiadades d'aquest supermercat, el TEDH considera provat que l'empresari havia col·locat les càmeres de seguretat sense donar avís, gravant les imatges sense que les empleades tinguessin coneixement d'aquest fet, per tant, el TEDH entén que aquesta mesura de control de l'empresari ha vulnerat els drets en matèria de privacitat i protecció de dades de caràcter personal, havent de ser les treballadores indemnitzades pels perjudicis soferts.
Contacti amb nosaltres, i els nostres advocats laboralistes estudiaran el seu cas concret. Al nostre despatx oferim assessorament legal a nivell nacional i internacional, atenent els nostres clients de forma presencial i des de la distància de forma online (videoconferència, etc). A més, comptem amb:
Despatx d’advocats a Barcelona
Despatx d’advocats a Madrid
Despatx d’advocats a Reus
El TEDH dóna la raó a les treballadores considerant que s'ha vulnerat l'art. 8 de el Conveni Europeu de Drets Humans. Aquest article recull el dret a el respecte a la vida privada i familiar.
A Espanya, l'ús de càmeres per al control dels empleats es regeix pel que disposa la normativa de vídeo vigilància, així, cal tenir en compte que la imatge és una dada de caràcter personal i, per tant, en el tractament de la mateixa cal respectar la Llei Orgànica de Protecció de Dades i la seva normativa complementària.
L'Estatut dels Treballadors permet a l'empresari establir les mesures de vigilància que consideri més adequades per al control dels seus empleats, incloses la instal·lació de videocàmeres de seguretat, sempre que aquestes respectin la dignitat dels treballadors i el principi de proporcionalitat.
Tant el Tribunal Suprem com el Tribunal Constitucional s'han pronunciat al respecte, considerant que no és necessari un consentiment exprés del treballador, però l'empresari té l'obligació d'informar de l'existència de les càmeres de vídeo i la possibilitat que aquestes recullin dades dels treballadors .
En sentències de la Sala del Social del Tribunal Suprem i del Tribunal Constitucional, els nostres tribunals consideren que n'hi ha prou amb la col·locació de cartells que informin de l'existència de les càmeres de videovigilància.
En el cas de les treballadores acomiadades d'aquest supermercat, el TEDH considera provat que l'empresari havia col·locat les càmeres de seguretat sense donar avís, gravant les imatges sense que les empleades tinguessin coneixement d'aquest fet, per tant, el TEDH entén que aquesta mesura de control de l'empresari ha vulnerat els drets en matèria de privacitat i protecció de dades de caràcter personal, havent de ser les treballadores indemnitzades pels perjudicis soferts.
Contacti amb nosaltres, i els nostres advocats laboralistes estudiaran el seu cas concret. Al nostre despatx oferim assessorament legal a nivell nacional i internacional, atenent els nostres clients de forma presencial i des de la distància de forma online (videoconferència, etc). A més, comptem amb:
Despatx d’advocats a Barcelona
Despatx d’advocats a Madrid
Despatx d’advocats a Reus