Els pares poden accedir als mòbils dels seus fills?

Els fills menors d'edat tenen reconegut el dret a la intimitat enfront de tercers i enfront dels seus progenitors. En recent jurisprudència, s'estableix l'atorgament del consentiment dels fills menors d'edat per revelar els missatges de les xarxes socials.

En aquest sentit, en Sentència del Tribunal Constitucional de data 15 de juliol de 1999, s'estableix que "la intimitat que s’ha de protegir és la del menor, que cal salvaguardar, no només respecte de terceres persones, sinó també dels seus propis familiars, doncs ni tan sols la pàtria potestat que pugui exercir-se sobre el menor atribueix dret a qui sigui el titular de disposició sobre la intimitat d'aquest menor, i en tot cas, l'exercici d'aquesta pàtria potestat hauria de ser per a la seva protecció. "

Per tant, la regla general és que el menor ha de consentir que els seus pares puguin accedir als seus dispositius electrònics i/o xarxes socials. Però això admet excepcions en què els progenitors poden accedir al contingut d'aquestes plataformes socials sense la necessària autorització dels seus fills menors d'edat.

El corrent jurisprudencial atorga validesa a la prova aconseguida pel pare o mare que accedeix a l'ordinador del menor, tot i no disposar de la seva autorització, pels següents motius:

• Els progenitors ja coneixien la contrasenya de la xarxa social del menor, perquè anteriorment els hi va dir el seu fill. En aquest cas no entra en aplicació la garantia de l'art. 11.1 LOPJ, atès que la vulneració a la intimitat prové d'una persona autoritzada.

• Si l'accés és pels progenitors, ambdós són titulars de la pàtria potestat del fill menor d'edat. Si davant d'indicis clars d’una activitat criminal, els progenitors accedeixen als missatges del seu fill, no es pot penalitzar les obligacions parentals per controlar unes presumptes evidències que condueixen cap a la via criminal.

• Si el fill menor no s'ha negat de forma expressa a aquesta intromissió, aquest factor ens aporta presumir un consentiment, si a més el menor ha recalcat amb les declaracions que hagi pogut efectuar la reproducció del contingut de les comunicacions.

• Hem de diferenciar l'accés als missatges d'una conducta que serveixi per difondre el contingut. Per tant, si un progenitor està en possessió de la contrasenya, el progenitor està autoritzat a accedir-hi.

En conclusió, perquè tots dos progenitors puguin accedir amb total garantia i tranquil·litat als missatges i/o dispositius telemàtics dels seus fills menors d'edat, cal comptar amb la contrasenya o consentiment per poder accedir. En cas contrari, només podrien accedir els progenitors que tinguessin indicis que el seu fill menor d'edat està sent víctima o autor d'un delicte.

Per tant, no es poden justificar els controls indiscriminats cap als missatges i dispositius dels fills menors d'edat, argumentant-se en tenir "dret" per ser els progenitors dels mateixos o per ser els titulars de la línia de telèfon i/o internet.


Contacti amb nosaltres, i els nostres advocats especialistes en dret penal estudiaran el seu cas concret.

A Forcam Advocats disposem d'oficines a Barcelona, Madrid i Reus.