Principals ciberdelictes realitzats per mitjans telemàtics

El delicte informàtic, el qual també es denomina ciberdelicte o cibercrim, és el terme genèric utilitzat per referir-se a tota activitat il·lícita realitzada principalment a través d'Internet mitjançant l'ús d'instruments tecnològics o telemàtics com ordinadors, smartphones o altres dispositius portàtils.

Actualment, els delictes cibernètics per mitjans telemàtics han proliferat, sobretot en l'època del teletreball i els decrets d'estats d'excepció i sanitaris a causa de la pandèmia per covid19, els ciber delinqüents s'han valgut de tota mena d'estratagemes aprofitant-se de la vulnerabilitat d'alguns sistemes que no es trobaven a to amb la realitat del teletreball o relacions comercials a distància. No volem dir en aquest Anàlisi que els ciber delictes són una cosa nova, sinó simplement verificar quins són els ciberdelictes que s'han incrementat a raó de la digitalització per la pandèmia de covid19.

La nostra legislació sobre la base del Conveni N ° 185, del Consell d'Europa, sobre la Ciberdelinqüència (Conveni de Budapest), va realitzar el 2010 una adaptació del codi penal a les tipologies de ciberdelictes. El Conveni de Budapest és un acord internacional per combatre el crim organitzat transnacional, específicament els delictes informàtics, l'objectiu és establir una legislació penal i procediments comuns entre els seus Estats part.

Quines classes de delictes cibernètics hi ha?

Segons els advocats penalistes de Forcam Advocats, en consideració a l'emergència d'amenaces cibernètiques i l'especificitat de nous delictes, aquest instrument internacional lliura una classificació pròpia, organitzada en quatre delictes principals:

• Delictes contra la confidencialitat, la integritat i la disponibilitat de les dades i els sistemes informàtics;
• Delictes informàtics;
• Delictes relacionats amb el contingut (com, per exemple, delictes relacionats amb la pornografia infantil); i
• Delictes relacionats amb infraccions a la propietat intel·lectual.

La reforma del Codi penal del 2010, ja es va preveure la introducció al Codi Penal d'un nou delicte per castigar el frau informàtic comès mitjançant targetes de crèdit i, en línia amb les disposicions de la Decisió marc 2005/222 / JAI, relativa als atacs contra els sistemes d'informació, noves normes per castigar l'accés il·lícit a un sistema informàtic (hacking) i els danys informàtics.

Hawking o Accés i intercepció il·lícita

L'article 197 CP castiga, amb la pena de presó de 6 mesos a dos anys «el que per qualsevol mitjà o procediment i vulnerant les mesures de seguretat establertes per impedir-ho, accedeixi sense autorització a dades o programes informàtics continguts en un sistema informàtic o en part de la mateixa o es mantingui dins el mateix en contra de la voluntat de qui tingui el legítim dret a excloure'l.

Dany informàtic 

Segons l’establert a l'art. 264.1 CP, es castiga amb la pena de presó de 6 mesos a 2 anys el qui «per qualsevol mitjà, sense autorització i de manera greu esborrés, danyés, deteriorés, alterés, suprimís, o fes inaccessibles dades, programes informàtics o documents electrònics aliens , quan el resultat produït fora greu.

En aquest delicte es preveuen dos tipus de delicte, observem un primer tipus delictiu castiga el dany d'un sistema informàtic el «esborrar, danyar, deteriorar, alterar, suprimir o fer inaccessible» dades informàtiques, quan produeixi l'efecte d'obstaculitzar el funcionament del sistema. La segona tipificació castiga el sabotatge informàtic comès mitjançant les conductes de «introducció» o «transmissió» de dades informàtiques en un sistema informàtic.

Frau informàtic segons art. 248.2 CP 

El qual podria comparar-se amb el delicte tradicional d'estafa estipulat a l'art. 248.1 CP, però, el «frau informàtic», es realitza per part de el que obté un acte de disposició patrimonial mitjançant una conducta de tipus «lògic», és a dir, a través d'una manipulació informàtica o un altre artifici semblant, que ocupa el lloc de l'engany que indueix a un tercer a error, incorrent en el que seria una conducta dolosa.

Contacti amb nosaltres, i els nostres advocats especialistes en dret penal estudiaran el seu cas concret.

A Forcam Advocats disposem d'oficines a Barcelona, Madrid i Reus.