Es pot resoldre un contracte per incompliment?
Mercantil
Són moltes les ocasions en què una de les parts incompleix la seva promesa o estipulació pactada en un contracte verbal o escrit, i múltiples les reclamacions que s'efectuen dia rere dia per resoldre contractes per incompliment de pagament, de lliurament de mercaderia, incompliment d'accions de fer, de no fer, etc.
Què entenem per incompliment contractual?
Per incompliment contractual s'entén el fet d'incórrer en la manca de compliment d'una o diverses clàusules d'un acord entre dues parts (contracte de compravenda, contracte d'hipoteca, contracte mercantil, contracte d'arrendament, etc.). Aquest acord pot ser verbal o escrit, i pot estar en Escriptura Pública davant de Notari, o bé ser només un contracte privat entre les parts. Ja sigui un contracte privat o un contracte elevat a públic davant de Notari, aquest ha de complir amb les clàusules que específicament s'han escrit al contracte, a falta d'elles, serà de compliment el que estableix el nostre Codi Civil.
En existir incompliment contractual, hi ha possibilitat de resoldre el contracte. La resolució és una forma de deixar sense efecte un contracte, que es caracteritza per la causa que el determina: el compliment d'una condició resolutòria.
En exercir la resolució contractual, i per tant extingir el contracte de manera unilateral, és molt important provar que l'incompliment del contracte ha estat greu, essencial, amb una importància real per a l'economia i que hi hagi mala fe.
Quins elements s'han de donar per a una resolució contractual?
1) Gravetat.
Quan parlem de gravetat, entenem que l‟incompliment deriva d‟una obligació principal, no d‟una obligació complementària o accessòria. Amb la qual cosa, la gravetat es pot assimilar a l'essencialitat, sense aquella gravetat sobre allò estipulat, no s'hagués incomplert el contracte.
2) Esencialitat.
Per essencialitat, considerem aquella condició que fa que un contracte s'hagi fet per regular aquell principi concret. Entenem com a essencial, aquella finalitat que resulta de compliment obligat i indispensable per poder sorgir efecte el contracte sobre la regulació del negoci jurídic determinat.
3) Que tingui una importància real per a l'economia de les parts.
Aquest punt obeeix a que l'incompliment produeixi greus lesions econòmiques i patrimonials a les parts contractants. Ens centrem en aquells danys que pel fet d'haver-se regulat, signifiquin una pèrdua econòmica o patrimonial de gran interès o valor per a les parts, una pèrdua que es pugui concretar i que sigui real, que existeixi. No una pèrdua futura o condicionada, sinó una conseqüència directa.
4) Que tingui ànim de menyscabar l'interès de l'altra part, és a dir, que hi hagi mala fe.
Finalment, cal donar el criteri de mala fe, que hi hagi una voluntat de danyar o enganyar la part contrària sabent que aquell perjudici comportarà greus problemes a la part contrària.
En aquest sentit, la Sentència del Tribunal Suprem de núm. 162/2012 de 29 març, citant la sentència 366/2008, de 19 de maig, reitera la doctrina jurisprudencial, sobre l'incompliment contractual.
Quins punts consideren que hi ha una condició resolutòria en un incompliment contractual?
L'obligació incomplerta s'hauria previst com a essencial en el propi contracte, no com una part accessòria o complementària. Sinó que cal entendre, que l'incompliment afecta una part primordial del contracte.
L'incompliment del contracte sigui intencional o que faci pensar a l'altra part que no pot esperar raonablement un compliment futur de qui es comporta d'aquesta manera. Que es produeixi una activitat de mala fe, una conducta anormal i no pròpia.
Produeixi la conseqüència de privar substancialment el contractant perjudicat del que tenia dret a esperar d'acord amb el contracte, i això és previsible per a l'incomplidor.
Per tot això, davant de qualsevol incompliment contractual és necessari i aconsellable acudir a un despatx d'advocats especialista en dret mercantil, perquè es pugui analitzar si jurídicament existeix o no incompliment, i si la reclamació del mateix es considera viable o inviable, segons les característiques del contracte i de les formalitats estipulades.
Què entenem per incompliment contractual?
Per incompliment contractual s'entén el fet d'incórrer en la manca de compliment d'una o diverses clàusules d'un acord entre dues parts (contracte de compravenda, contracte d'hipoteca, contracte mercantil, contracte d'arrendament, etc.). Aquest acord pot ser verbal o escrit, i pot estar en Escriptura Pública davant de Notari, o bé ser només un contracte privat entre les parts. Ja sigui un contracte privat o un contracte elevat a públic davant de Notari, aquest ha de complir amb les clàusules que específicament s'han escrit al contracte, a falta d'elles, serà de compliment el que estableix el nostre Codi Civil.
En existir incompliment contractual, hi ha possibilitat de resoldre el contracte. La resolució és una forma de deixar sense efecte un contracte, que es caracteritza per la causa que el determina: el compliment d'una condició resolutòria.
En exercir la resolució contractual, i per tant extingir el contracte de manera unilateral, és molt important provar que l'incompliment del contracte ha estat greu, essencial, amb una importància real per a l'economia i que hi hagi mala fe.
Quins elements s'han de donar per a una resolució contractual?
1) Gravetat.
Quan parlem de gravetat, entenem que l‟incompliment deriva d‟una obligació principal, no d‟una obligació complementària o accessòria. Amb la qual cosa, la gravetat es pot assimilar a l'essencialitat, sense aquella gravetat sobre allò estipulat, no s'hagués incomplert el contracte.
2) Esencialitat.
Per essencialitat, considerem aquella condició que fa que un contracte s'hagi fet per regular aquell principi concret. Entenem com a essencial, aquella finalitat que resulta de compliment obligat i indispensable per poder sorgir efecte el contracte sobre la regulació del negoci jurídic determinat.
3) Que tingui una importància real per a l'economia de les parts.
Aquest punt obeeix a que l'incompliment produeixi greus lesions econòmiques i patrimonials a les parts contractants. Ens centrem en aquells danys que pel fet d'haver-se regulat, signifiquin una pèrdua econòmica o patrimonial de gran interès o valor per a les parts, una pèrdua que es pugui concretar i que sigui real, que existeixi. No una pèrdua futura o condicionada, sinó una conseqüència directa.
4) Que tingui ànim de menyscabar l'interès de l'altra part, és a dir, que hi hagi mala fe.
Finalment, cal donar el criteri de mala fe, que hi hagi una voluntat de danyar o enganyar la part contrària sabent que aquell perjudici comportarà greus problemes a la part contrària.
En aquest sentit, la Sentència del Tribunal Suprem de núm. 162/2012 de 29 març, citant la sentència 366/2008, de 19 de maig, reitera la doctrina jurisprudencial, sobre l'incompliment contractual.
Quins punts consideren que hi ha una condició resolutòria en un incompliment contractual?
L'obligació incomplerta s'hauria previst com a essencial en el propi contracte, no com una part accessòria o complementària. Sinó que cal entendre, que l'incompliment afecta una part primordial del contracte.
L'incompliment del contracte sigui intencional o que faci pensar a l'altra part que no pot esperar raonablement un compliment futur de qui es comporta d'aquesta manera. Que es produeixi una activitat de mala fe, una conducta anormal i no pròpia.
Produeixi la conseqüència de privar substancialment el contractant perjudicat del que tenia dret a esperar d'acord amb el contracte, i això és previsible per a l'incomplidor.
Per tot això, davant de qualsevol incompliment contractual és necessari i aconsellable acudir a un despatx d'advocats especialista en dret mercantil, perquè es pugui analitzar si jurídicament existeix o no incompliment, i si la reclamació del mateix es considera viable o inviable, segons les característiques del contracte i de les formalitats estipulades.
Contacti amb nosaltres, i els nostres advocats especialistes en contractes estudiaran el seu cas concret.
A Forcam Advocats disposem d'oficines a Barcelona, Tarragona, Reus i Tàrrega.