Qui té la custòdia de les mascotes en un divorci?
Les mascotes són considerades éssers vius amb drets? Qui té la custòdia de les mascotes després d'un divorci? Totes aquestes i altres preguntes seran resoltes en aquest article.
Després d'un divorci tots els béns comuns del matrimoni han de dividir-se i en el cas de tenir fills comuns també ha de regular-se la custòdia i responsabilitats per a cadascun dels progenitors. Davant aquestes circumstàncies sorgeix el dubte del qui cuida de les mascotes en cas de divorci o ruptura de parella. Els Jutjats estan començant a pronunciar-se al respecte sobre aquest supòsit de fet.
És aconsellable regular la custòdia de les mascotes mitjançant un procediment de mutu acord?
Els Tribunals coincideixen a assenyalar que igual que succeeix en la custòdia dels fills comuns, davant una situació de divorci o una ruptura de parella el millor és realitzar un conveni de mutu acord regulant les relacions paternofilials entre els cònjuges i també la guarda i custòdia de les mascotes. I és que dins del mateix conveni regulador de divorci o ruptura de parella és summament important que l'advocat estableixi una clàusula concreta sobre la custòdia i en el seu cas, règim de visites de les mascotes. D'aquesta forma tant els cònjuges com les mascotes estaran satisfets amb l'acord establert en conveni.
En cas de no arribar a cap acord s'acudirà a la via judicial mitjançant un divorci contenciós, i d'aquesta forma serà el jutge el que establirà el sistema de guarda i custòdia de les mascotes. Davant un divorci contenciós, i a diferència del divorci de mutu acord, no hi haurà la possibilitat de tenir un advocat comú, sinó que han de defensar els seus interessos per separat i acudir als tribunals per a què sigui el jutge qui prengui la decisió sobre el rumb de les seves relacions futures.
Les mascotes són considerades éssers vius amb drets?
Hi ha jutges que contemplen als animals com a éssers vius que poden ser susceptibles del règim de custòdia, però altres jutges els consideren coses mobles i, per tant, no li és aplicable el règim referenciat.
Segons l'art. 333 del Codi Civil els animals no tenen més transcendència que mers objectes o mercaderies. I és que totes les coses que són o poden ser objecte d'apropiació es consideren com a béns mobles o immobles. I no és d'estranyar que es tingui encara aquesta concepció si el Codi Civil és de l'any 1889 i no ha rebut cap modificació sobre el règim que s'ha d'establir a les mascotes i animals.
Per tant, el tracte que ofereix el Codi Civil a les mascotes és el mateix que s'ofereix als béns mobles i, per tant, la seva propietat pot ser objecte de reclamació pels cònjuges, com podria ser el cotxe, moto, habitatge, etc. Això comporta què si l'animal domèstic era propietat només d'una de les parts abans del divorci, l'altre no tindrà dret de cap mena sobre la mascota ni la seva reclamació.
De la mateixa forma s'actuarà en cas que s'hagi comprat o adoptat dins del matrimoni si en aquest hi ha hagut separació de béns. Això sí, el propietari haurà d'acreditar mitjançant algun document la pertinença de l'animal, i l'altra part no tindrà dret a reclamar drets sobre aquest, ni cap indemnització econòmica.
Cal comentar que aquesta regulació està pendent de modificació, i és que una de les modificacions que es volia dur a terme, ara suspesa, és la modificació del Codi Civil, la Llei Hipotecària i la Llei d'Enjudiciament Civil sobre el règim jurídic dels animals per a permetre que deixin de ser considerats "coses" per a passar ser considerats "éssers dotats de sensibilitat".
Què passa si la parella que es divorcia no té fills o aquests ja s'han independitzat?
En aquest cas, la custòdia de la mascota recaurà íntegrament en la decisió del jutge, el qual tindrà en compte qui passeja a la mascota, el domicili que viu, qui la porta al veterinari, en definitiva, qui s'ocupa de la cura diària de les mascota.
Qui té la custòdia de les mascotes després d'un divorci?
Després d'un divorci o separació sentimental, i seguint les directrius del Codi Civil la custòdia recaurà per al propietari de la mascota, o persona en la que recaigui la titularitat de la cura de la mascota.
No obstant això, tal com expliquen els advocats especialistes en família no sempre és així, i cal revisar cas per cas. En una recent Sentència del Jutjat de Primera Instància número 9 de Valladolid amb data de 27 de maig de 2019 sobre la custòdia del gos, ha estat la primera sentència judicial a Espanya que ha estimat la custòdia compartida d'animals en un cas de separació de parella.
A la Sentència s'estableix que els animals no poden ser tractats com a mers béns mobles, sinó que són “éssers dotats de sensibilitat” i per tant s'ha “d’atendre el benestar de l'animal” quan es ventilin qüestions jurídiques que afectin la seva propietat, com el dret de propietat o el dret d'ús i gaudi.
D'aquesta forma, el jutge decideix que el gos ha d'estar en règim de copropietat entre els dos membres de la parella. Aquesta decisió és presa, no ateses les normes de copropietat civils com se solia fer fins al moment, sinó atès “l’interès i benestar de l'animal”, així com el de la família i els implicats.
La Sentència fins i tot contempla la possibilitat que els amos puguin visitar a la seva mascota quan es trobi al domicili de l'altre almenys un cap de setmana al mes.
Contacti amb nosaltres, i estudiarem el seu cas concret.
A Forcam Advocats disposem d'oficines a Barcelona, Madrid i Reus.